■ inviolable

Partició sil·làbica: in_vi_o_la_ble
Etimologia: del ll. inviolabĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que no pot ésser, que no ha d’ésser, violat.
  2. dret Que frueix de la prerrogativa de la inviolabilitat.