■ inventar

Etimologia: de invent 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu
    1. Trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova, no coneguda d’abans. Ha inventat un nou joc de mans.
    2. haver inventat la pólvora irònicament Creure erròniament haver inventat una cosa nova o extraordinària. Això és més vell que anar a peu, però ell es pensa que ha inventat la pólvora.
    3. no haver inventat la pólvora irònicament Expressió que hom aplica a una persona d’escàs enginy.
    1. transitiu Fabricar mentalment, crear amb la pròpia imaginació. Anava inventant el conte a mesura que l’explicava.
    2. transitiu especialment Presentar com a veritable, real, alguna cosa que no ho és, fingir. No feia sinó inventar dificultats.
    3. pronominal Vaig haver d’inventar-me una excusa.