■ inundar

Etimologia: del ll. inundare, íd., der. de unda ‘ona’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. hidrografia
    1. transitiu Cobrir l’aigua un terreny, una població, etc. El riu ha inundat els camps.
    2. pronominal S’ha inundat el terreny.
  2. per extensió
    1. transitiu Cobrir un lloc de líquid, especialment d’aigua. S’ha deixat l’aixeta oberta i ha inundat la casa.
    2. pronominal Si no desembussem bé el desguàs, quan plourà s’inundarà tot.
  3. figuradament
    1. transitiu Inundaren les escoles de llibres pèssims.
    2. pronominal Les platges s’inunden de turistes.
  4. transitiu informàtica Enviar indiscriminadament un missatge (a un gran nombre de bústies electròniques), generalment amb finalitat publicitària.