■ introduir

Partició sil·làbica: in_tro_du_ir
Etimologia: del ll. introducĕre, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
    1. transitiu Fer entrar. Introduir la mà en un forat. Introduir un personatge en una novel·la. Introduir mercaderies en un país.
    2. pronominal Entrar. L’aire s’introdueix als pulmons.
    3. pronominal especialment Entrar en un lloc o ambient sense ésser-hi cridat o furtivament. S’han introduït a la casa pel balcó.
  2. transitiu Fer que algú sigui admès o rebut. Introduir algú a la cort del príncep.
  3. transitiu figuradament Iniciar, instruir. Introduir algú en la filosofia, en la mecànica, etc.
  4. transitiu
    1. Posar en ús, establir. Introduir nous costums.
    2. Establir, crear en un lloc una determinada situació. Introduir el desordre, la discòrdia, etc.