■ interventor | interventora

Etimologia: del ll. interventor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Que intervé.
  2. masculí i femení
    1. Persona designada per a intervenir una cosa.
    2. Revisor. L’interventor del tren.
    3. dret i economia Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc., amb autoritat suficient.
    4. dret polític Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions.
    5. dret processal Persona nomenada judicialment per a controlar determinades accions d’una part.