■ interpretar

Etimologia: del ll. interpretare, íd. 1a font: 1330
    verb transitiu
    1. Donar, atribuir, a una cosa una significació determinada.
    2. especialment Prendre’s una actitud, un gest, unes paraules, etc., d’algú, en un sentit determinat. No sé com interpretar el seu silenci.
    3. per extensió Ja veig que no t’he interpretat bé!
    4. Explicar, declarar o comentar el sentit d’un text, un enunciat, una llei, un fet, etc. Interpretar els jeroglífics egipcis.
  2. Intuir, entendre, algú, una idea, un desig, etc., d’un altre. Ha interpretat bé el meu gust.
  3. espectacles Fer una interpretació.
  4. informàtica Imprimir els caràcters transcrits a partir de les perforacions d’una fitxa.
  5. música Executar una peça musical.