interpel·lar

Accessory
Etimologia: del ll. interpellare, íd. 1a font: 1618
Body
    verb transitiu
  1. Adreçar la paraula a algú per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d’explicar un fet, d’explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge.
  2. ciències polítiques i dret processal Fer una interpel·lació.