■ intercessió

Partició sil·làbica: in_ter_ces_si_ó
Etimologia: del ll. intercessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció d’intercedir;
    2. l’efecte. La intercessió dels sants.
  2. dret civil Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
  3. dret romà Acte d’unir-se a un deutor per combatre l’obligació del deute o, d’acord amb el creditor, per substituir-lo.