■ intempèrie

Partició sil·làbica: in_tem_pè_ri_e
Etimologia: del ll. intemperies, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Inclemència en les condicions atmosfèriques.
  2. a la intempèrie locució adverbial A cel descobert, sense sostre ni recer. Haurem de dormir a la intempèrie.