■ intel·ligible

Etimologia: del ll. intelligibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser entès o comprès. Un text no gaire intel·ligible.
  2. filosofia
    1. En oposició al sensible, copsable només per l’intel·lecte.
    2. món intel·ligible Conjunt de les essències lògiques, de les idees.