■ intel·ligent

Etimologia: del ll. intelligens, -ntis, participi pres. de intelligĕre ‘comprendre’ 1a font: s. XV, I. de Villena
    adjectiu
  1. Dotat d’intel·ligència. L’home és un ésser intel·ligent.
    1. Dotat d’una intel·ligència considerable.
    2. Dit o fet amb intel·ligència. Una pregunta intel·ligent.
    3. Que denota intel·ligència. Té una mirada intel·ligent.
    4. ésser intel·ligent en (una matèria) Entendre-hi, ésser-hi entès.
  3. tecnologia i informàtica
    1. Dit del dispositiu o el sistema informàtic que pot resoldre problemes i prendre decisions en temps real a partir d’operacions aritmètiques i lògiques.
    2. Que està dotat de dispositius o sistemes informàtics intel·ligents. Edifici, aparcament intel·ligent.