■ integrar

Etimologia: del ll. integrare ‘reparar; renovar; refer’ 1a font: 1381
    verb
  1. transitiu Formar, diferents parts, (un tot). Les habitacions que integren aquella casa.
    1. transitiu Unir en un tot. Caldria integrar els esforços dispersos en una acció conjunta.
    2. transitiu Fer entrar en un tot com a part integrant. Volen integrar-lo al seu grup.
    3. pronominal Els immigrants van integrant-se a la nostra col·lectivitat.
  3. transitiu anàlisi matemàtica
    1. Fer una integració.
    2. Resoldre una equació diferencial.
  4. transitiu sociologia Sotmetre al procés d’integració.