■ integral

Etimologia: del b. ll. integralis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que comprèn absolutament totes les parts o tots els elements que pot tenir. Pa integral. Anatomia integral.
    2. mètode integral lingüística Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en el qual aquest fenomen es produeix.
  2. adjectiu Dit de les parts no essencials que entren en la composició d’un tot.
  3. anàlisi matemàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la integració.
    2. femení Resultat de la integració d’una funció.
    3. femení Nom del símbol ʃ utilitzat per a indicar una integració.
    4. femení Solució d’una equació diferencial.
    5. càlcul integral Part de l’anàlisi matemàtica que s’ocupa dels problemes relacionats amb les integrals.
    6. integral de línia anàlisi vectorial Donada una corba C a l’espai i una funció vectorial A definida sobre C, límit (quan el mòdul de cadascun dels successius vectors elementals Δr en què hom ha dividit C tendeix a zero) de la suma dels productes escalars del valor de A en cada Δri pel Δri corresponent.
    7. integral de superfície anàlisi vectorial Donada una superfície S i una funció vectorial A definida sobre S, límit (quan l’àrea de cada element de superfície Δsi en què hom ha dividit S tendeix a zero) de la suma dels productes de la component de A segons la normal en cada Δsi pel Δsi.
    8. integral indefinida Funció primitiva.