■ instrument

Etimologia: del ll. instrumentum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Objecte fabricat, eina, aparell, etc., de què hom se serveix per a fer una operació, produir un efecte, etc.
    2. música Aparell emprat per a produir sons musicals. Instruments de corda, de vent, de percussió.
    3. instrument de reflexió nàutica Denominació genèrica de tot instrument que, basant-se en les lleis de la reflexió de la llum sobre miralls plans, és emprat a bord de les naus per tal de mesurar certs angles.
  2. per extensió
    1. Allò de què hom se serveix per a fer alguna cosa, per a obtenir un resultat.
    2. dret Escriptura o document amb el qual és justificada o provada alguna cosa.