instruir

Accessory
Partició sil·làbica: ins_tru_ir
Etimologia: del ll. instruĕre ‘edificar; disposar; fornir; equipar; instruir’ (cf. construir) 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. transitiu Donar a algú coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica. Instruir els infants en el respecte envers la naturalesa.
    2. pronominal Rebre algú coneixements. S’instruïa llegint els filòsofs antics.
  1. transitiu dret processal Posar una causa en estat d’ésser jutjada, formalitzar un procés.