Accessory
Partició sil·làbica: ins_tru_ir
Etimologia: del ll. instruĕre ‘edificar; disposar; fornir; equipar; instruir’ (cf. construir) 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. instruĕre ‘edificar; disposar; fornir; equipar; instruir’ (cf. construir) 1a font: s. XIII
Body
-
verb
-
- transitiu Donar a algú coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica. Instruir els infants en el respecte envers la naturalesa.
- pronominal Rebre algú coneixements. S’instruïa llegint els filòsofs antics.
- transitiu dret processal Posar una causa en estat d’ésser jutjada, formalitzar un procés.