■ instància

Partició sil·làbica: ins_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. instantia ‘imminència, proximitat; aplicació assídua; demanda insistent’ 1a font: 1318
    femení
    1. Acció d’instar, d’insistir a demanar. Ho feu a instàncies teves.
    2. Sol·licitud escrita a una autoritat o a un superior.
  2. Impugnació d’una resposta donada a un argument.
  3. dret processal Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia. Primera, segona, tercera instància.
  4. en darrera (o en última) instància locució adverbial Al capdavall, com a últim recurs.