■ insinuar

Partició sil·làbica: in_si_nu_ar
Etimologia: del ll. insinuare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Introduir a poc a poc.
    2. pronominal La metzina s’insinua en les venes.
    3. pronominal figuradament Reeixí a insinuar-se en el seu cor.
    1. transitiu Donar a entendre (alguna cosa) només indicant-la lleugerament; suggerir. Em va insinuar que potser no podria venir.
    2. pronominal Manifestar a algú d’una manera indirecta l’interès de tenir-hi una relació amorosa, especialment sexual.
  3. pronominal figuradament Començar a aparèixer, percebre’s, manifestar-se. A l’escola ja s’insinuava la seva vocació artística.
  4. transitiu dret Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat.