■ inquietar

Partició sil·làbica: in_qui_e_tar
Etimologia: del ll. inquietare, íd. 1a font: 1385
    verb
    1. transitiu Causar inquietud, fer estar inquiet. El seu retard m’inquieta.
    2. pronominal No us inquieteu tant per ell.
  2. transitiu No deixar estar tranquil. No inquietis el gos, que encara et mossegarà.