■ iniciar

Partició sil·làbica: i_ni_ci_ar
Etimologia: del ll. initiare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Donar començament a una cosa. Iniciar una investigació, una enquesta. Iniciar un debat.
    2. pronominal L’incendi s’inicià al bosc.
    1. transitiu Instruir algú en els rudiments o principis d’una ciència, etc. El seu professor de literatura el va iniciar en la lectura dels clàssics.
    2. pronominal S’inicià en matemàtiques.
  3. transitiu etnografia i religió Admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació.