■ inhibir

Etimologia: del ll. inhibēre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
    1. transitiu Impedir (a algú o a alguna cosa) d’intervenir en alguna cosa.
    2. pronominal Defugir d’intervenir en alguna cosa. Si ara s’inhibeix, després que no es queixi.
  2. transitiu biologia, patologia i psicologia Detenir o restringir (la funció d’un òrgan, d’una activitat fisiològica o psicològica, d’una reacció química, etc.).