■ infern

Etimologia: del ll. ĭnfĕrnus ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de infĕrus, -a, -um ‘de sota’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions
    1. [sovint en pl] Nom que diverses religions, en llur estadi primitiu, aplicaven al lloc on sojornaven els morts.
    2. cristianisme, judaisme i islamisme Lloc destinat al càstig etern dels damnats en el judici final.
    3. anar a l’infern Damnar-se.
    4. d’infern figuradament Propi de l’infern, ple de sofriments, neguits, etc. Passar una vida d’infern.
    5. ésser un infern figuradament Expressió aplicada a un lloc on hi ha molt desordre, moltes discòrdies, etc., de manera que fa de mal estar-hi, o a la vida d’algú que passa moltes tribulacions, és molt infeliç, etc. Aquesta casa és un infern.
    6. una boca d’infern figuradament Expressió aplicada a un blasfem.
    1. Lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom. A l’infern de la biblioteca hom aplegava els llibres prohibits.
    2. indumentària Butxaca a la part interior d’un gec, una americana, etc.
    3. tecnologia Lloc retret, subterrani, on es recullen els solatges d’una operació, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc. L’infern d’una premsa d’oli.