■ inferència

Partició sil·làbica: in_fe_rèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. inferentia, íd.
    femení
    1. Acció d’inferir 1;
    2. l’efecte.
  2. lògica
    1. Raonament mitjançant el qual hom passa d’una o més proposicions, acceptades com a veres o falses, a una altra proposició, la veritat o falsedat de la qual hom suposa que depèn de la veritat o falsedat de la primera o primeres proposicions.
    2. En la lògica simbòlica, qüestió metalògica relativa a l’establiment de les anomenades regles d’inferència, que permeten la derivació d’una conclusió a partir d’unes premisses.
  3. inferència estadística estadística Procediment de generalització d’una estimació a partir dels resultats obtinguts en un mostreig limitat, envers la totalitat de la població, basat en determinades hipòtesis plausibles.