■ inèrcia

Partició sil·làbica: i_nèr_ci_a
Etimologia: del ll. inertia, íd.
    femení
  1. mecànica
    1. Resistència que presenten els cossos a modificar llur estat de repòs o de moviment.
    2. moment d’inèrcia En la rotació d’un cos entorn d’un eix determinat, resistència del cos a modificar la seva velocitat de rotació.
    3. navegació per inèrcia aeronàutica i nàutica Sistema de navegació que utilitza les forces d’inèrcia induïdes pel moviment d’un vehicle per a determinar-ne la localització i poder deduir-ne el rumb.
  2. per extensió Manca d’energia, d’agilitat, de capacitat de reacció, etc., davant un problema, un obstacle, una acció a fer, etc.
  3. patologia Manca d’activitat d’un òrgan, un sistema o un cos.
  4. per inèrcia locució adverbial Per habitud, per costum. Fuma per inèrcia.