■ individu | indivídua

Etimologia: del ll. individuus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Indivisible.
  2. masculí
    1. Persona pertanyent a una classe, a una corporació, tot membre d’una societat humana.
    2. col·loquialment Home, tipus. Caram, quin individu!
  3. masculí i femení Mot amb què hom designa una persona el nom, la condició, etc., de la qual ignora o no vol dir. Va comparèixer un individu carregat de papers.
  4. masculí biologia Cada ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal.
  5. masculí filosofia i sociologia
    1. Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen.
    2. Persona, considerada aïlladament i com a element irreductible, com a tal, al grup o comunitat.