■ indirecte | indirecta

Etimologia: de directe 1a font: 1450
    1. adjectiu No directe, que no mena dretament a un fi o resultat, que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d’alguna cosa. Causa indirecta. Mitjans indirectes. Línia indirecta de parentiu.
    2. femení Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Que et penses que no entenc les indirectes?
  2. gramàtica
    1. complement indirecte Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o el profit.
    2. estil indirecte Manera de reproduir textualment en un discurs un enunciat d’un altre discurs, amb adaptació de certes referències originals al procés enunciatiu en què s’està fent la reproducció.
  3. cop indirecte (o simplement indirecte) esports En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a tirar la pilota, parada, contra la porta de l’equip sancionat, que forma una barrera defensiva; perquè en resulti gol, cal que la pilota sigui tocada per un altre jugador que no sigui el que l’ha llançada.