■ incórrer

Compareu: encórrer
Etimologia: del ll. incurrĕre, íd. 1a font: 1402
    verb intransitiu
  1. Cometre un delicte, un error, etc. Va incórrer en una falta gravíssima.
  2. Posar-se en el cas d’haver de sofrir un càstig, un blasme, etc., per un delicte, un error, etc.