■ inconvenient

Partició sil·làbica: in_con_ve_ni_ent
Etimologia: del ll. inconveniens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu No convenient.
    2. masculí Desavantatge que ofereix alguna cosa, i que per aquest motiu no convé fer.
  2. adjectiu Que manca a les conveniències socials. Una paraula inconvenient.