■ incògnit | incògnita

Etimologia: del ll. incognĭtus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu i masculí i femení No conegut. Ell era allí una persona incògnita.
    2. d’incògnit locució adverbial Volent passar desapercebut, defugint d’ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d’incògnit.
  2. femení figuradament Causa, raó, oculta d’un fet que hom examina.
  3. femení matemàtiques
    1. Variable d’una equació.
    2. aïllar una incògnita Fer que figuri tota sola en un dels membres de l’equació.