■ incidència

Partició sil·làbica: in_ci_dèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. incidentia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’incidir;
    2. l’efecte.
    1. Allò que sobrevé en el curs d’un afer, esdeveniment, etc. Són incidències de la vida.
    2. figuradament Repercussió, conseqüència que té una cosa sobre una altra. La incidència del consum d’alcohol en els accidents de trànsit.
    3. per incidència locució adverbial Incidentalment.
  3. Allò que sobrevé en el curs d’un afer i hi té connexió.
  4. Coincidència parcial entre dues figures.
  5. física
    1. Topada d’un projectil, d’una radiació, etc., sobre una superfície.
    2. angle d’incidència En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per llur direcció de propagació i la normal a la superfície en el punt esmentat.
    3. punt d’incidència Vèrtex de l’angle d’incidència.
  6. angle d’incidència tecnologia Angle format per la superfície d’incidència de l’eina i la superfície de tall de la peça.
  7. grau d’incidència economia i dret fiscal Mesura en què un subjecte econòmic és afectat per l’acció fiscal.
  8. incidència de l’impost economia i dret fiscal Repercussió efectiva de la imposició fiscal.