■ impotència

Partició sil·làbica: im_po_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. impotentia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Qualitat d’impotent. Reduir a la impotència.
  2. Manca de capacitat per a fer una cosa.
    1. biologia Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.
    2. dret Impossibilitat o incapacitat de fer el coit.
    3. impròpiament dret Infecunditat.
    4. impròpiament dret Esterilitat.