impediment

Accessory
Etimologia: del ll. impedimentum, íd. 1a font: 1381
Body
    masculí
  1. Acció d’impedir.
    1. Obstacle, allò que impedeix.
    2. especialment dret Circumstància que s’oposa a la realització d’un contracte, a la designació d’una persona per a un càrrec públic, etc.
    3. especialment dret Circumstància relativa al consentiment o a les parts contraents que, en virtut d’una llei eclesiàstica o civil, invalida (impediment diriment) el matrimoni o el fa il·lícit (impediment impedient).
  2. impediment estèric química orgànica Dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.