■ imitatiu
| | imitativa

Partició sil·làbica: i_mi_ta_tiu
Etimologia: del ll. imitativus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la imitació. Capacitat imitativa.
    1. Que imita. Art imitativa.
    2. Donat a la imitació.