■ imant

Etimologia: cat. ant. aïmant, ll. vg. *adĭmas, -ntis, alteració del ll. adămas, -ntis, i aquest, del gr. adámas, -ntos ‘acer, diamant’, der. de damáō ‘domar; vèncer’, és a dir, ‘indomable, resistent’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. magnetisme Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
  2. figuradament
    1. Atractiu que té una persona o una cosa. Un actor amb imant per a les dones.
    2. Persona o cosa que té un fort atractiu. El sector immobiliari és un imant per a inversors i especuladors.
  3. imants directors nàutica Conjunt d’imants de l’agulla nàutica disposats de manera que poden girar lliurement en el pla horitzontal i orientar-se sempre en la direcció N-S magnètica.