■ idiosincràsia

Partició sil·làbica: i_di_o_sin_crà_si_a
Etimologia: del gr. idiosygkrasía, íd., comp. de ídios ‘particular’ i sýgkrasis ‘mescla; temperament’, der. de keránnymi ‘mesclar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, temperament personal, que no poden ésser atribuïts a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut.
    2. Peculiaritat, caràcter d’un poble, d’un grup, etc.
  2. patologia Susceptibilitat a una droga, a un aliment, etc.