■ ideal

Partició sil·làbica: i_de_al
Etimologia: del ll. td. idealis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a la idea.
    2. Conceptual.
  2. adjectiu
    1. Dit de certes entitats contraposades als objectes reals.
    2. Imaginari, que no té existència sinó en la imaginació.
    3. Que respon a la idea que hom concep del perfecte. Bellesa ideal.
    4. hiperbòlicament Molt bo o molt bell. Un clima ideal.
  3. masculí
    1. Representació perfecta d’un cert gènere de coses, patró d’excel·lència física, moral o intel·lectual. Aquest home és l’ideal d’alcalde.
    2. Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc.
    3. Aspiració estètica, moral o intel·lectual, especialment en contraposició amb els interessos materials. Un home amb ideals.
  4. masculí àlgebra Subconjunt I d’un anell A on I és un subgrup de A respecte a l’addició; i, per a qualsevol element a ∈ I i b ∈ A, a × b ∈ I i b × a ∈ I.
  5. ideal transcendental Ésser sense base empírica i racionalment indemostrable, però exigit per la raó com a prototip del judici i l’acció i com a únic principi explicatiu de l’existència.