■ humà | humana

Homòfon: omar
Compareu: humanitari
Etimologia: del ll. humānus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’home.
    2. Propi de l’home. Aquest gos té intel·ligència humana!
    3. gènere humà (o espècie [o raça] humana) Els homes.
  2. [per oposició a diví]
    1. masculí plural Conjunt dels éssers humans; humanitat 2. Pretenia de redimir els humans.
    2. adjectiu Propi de la imperfecció, la feblesa, etc., de l’ésser humà. És molt humà que miri d’afavorir els seus.
    3. ésser humà home 1.
  3. adjectiu
    1. Que se sent solidari amb els altres, que és considerat benèvol, generós, etc., envers ells.
    2. per extensió Un gest humà, una actitud humana.