■ hoste
| | hostessa

Homòfon: osta
Compareu: ostatge
Etimologia: del ll. hŏspes, hŏspĭtis ‘el qui dona acolliment’ 1a font: 1271
  1. masculí i femení
    1. Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri.
    2. Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc.
    3. hostes vingueren que de casa ens tragueren Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia.
  2. masculí i femení
    1. Persona que hostatja algú a casa seva.
    2. antigament Hostaler.
    3. hoste de correus història A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
  3. masculí i femení
    1. Persona encarregada de l’acolliment en una fira, congrés, agència, etc.
    2. especialment Persona empleada d’una companyia de línies aèries destinada a atendre les necessitats i la seguretat dels passatgers en vol i a tasques administratives en terra.
  4. masculí biologia i patologia Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit.
  5. masculí informàtica Ordinador que funciona fent servir els recursos d’un amfitrió.
  6. masculí medicina receptor 7.