■ horitzó

Etimologia: del ll. horizon, -ontis, i aquest, del gr. horízon, -ontos, íd., participi pres. de horízō ‘delimitar’ 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt.
    2. La part de superfície terrestre limitada per aquesta línia.
    3. figuradament El vastíssim horitzó de la ciència moderna.
  2. astronomia
    1. marina, marítim Circumferència menor de l’esfera terrestre que, continguda en un pla perpendicular a la vertical, limita el casquet esfèric visible per a un observador situat a una certa altura.
    2. horitzó aparent Horitzó sensible.
    3. horitzó artificial aeronàutica Instrument de vol que indica la posició de l’horitzó respecte del pla horitzontal de l’aeronau.
    4. horitzó artificial marina, marítim Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
    5. horitzó astronòmic Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
    6. horitzó de la mar marina, marítim Horitzó visible.
    7. horitzó racional Horitzó astronòmic.
    8. horitzó sensible Cercle menor de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical i tangent a la superfície de l’esfera terrestre en el peu de la vertical de l’observador.
    9. horitzó veritable Horitzó astronòmic.
    10. horitzó visible marina, marítim Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.
  3. pedologia
    1. Estrat de sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi.
    2. horitzó bioestratigràfic Superfície de separació entre estrats que indica algun canvi bioestratigràfic.