■ horari
| | horària

Homòfon: orari
Etimologia: del b. ll. horarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les hores. Fusos horaris.
  2. masculí
    1. Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos, etc., del començament i acabament de les classes d’un centre docent, d’una activitat laboral, etc.
    2. horari flexible relacions del treball Distribució de les hores de treball en la qual els treballadors, dins uns límits marcats per l’empresa, poden adaptar-se a llur gust la jornada laboral.
  3. masculí astronomia Arc de l’equador celeste, comptat en hores i en sentit retrògrad, des del punt d’intersecció de l’equador amb el pla meridià del lloc fins al cercle horari de l’astre.
  4. masculí rellotgeria Busca d’un rellotge que assenyala les hores.