■ honra

Etimologia: de honrar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Condició del qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent. Val més morir amb honra que viure amb deshonra.
    2. especialment Puresa d’una dona.
    1. Honor, motiu d’orgull, de glòria. És una honra per a mi de pertànyer a una institució tan il·lustre.
    2. honres fúnebres religió Honors fúnebres.
    3. tenir a molta honra (alguna cosa) Considerar-la com a motiu d’orgull tot i que algú altre la censuri o pugui censurar-la.