■ honor

Etimologia: del ll. honor (honos), -ōris, per via semiculta 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí o femení
    1. Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia. Fer el que l’honor exigeix. Mancar a l’honor.
    2. per extensió L’honor de l’exèrcit. El camp de l’honor, de batalla.
    3. Bona reputació, prestigi. És un home gelós del seu honor.
    4. especialment Puresa d’una dona; honra.
    5. afer d’honor Afer, assumpte, en què l’honor és compromès.
    6. afer d’honor especialment Duel.
    7. camp de l’honor Camp de batalla.
    8. deute d’honor Deute contret en el joc.
    9. donar paraula d’honor o donar la (pròpia) paraula d’honor Jurar, fer una promesa verbal i solemne. M’ha donat paraula d’honor que ho farà.
    10. home d’honor Home que obra segons les exigències de l’honor.
    11. punt d’honor Amor propi; dignitat. No ho fa per gust sinó per punt d’honor.
  2. masculí o femení
    1. Estima, distinció, pel mèrit d’algú. El duc els feu l’honor de rebre’ls.
    2. [sovint en pl] Manifestació de reconeixement de la vàlua, els mèrits, el poder, etc., d’algú. Faran una festa en honor del vencedor. Cobeja honors i riqueses.
    3. en honor a la veritat Respectant la veritat, no faltant-hi.
    4. fer els honors (a algú) Rebre’l i atendre’l agradablement, atentament.
    5. fer els honors de (una casa) Fer-hi agradable l’estada als invitats.
    6. fer honor a (una persona o una cosa) Tenir-la en compte, donar prova de l’estima en què hom la té.
    7. fer honor a la (pròpia) paraula (o signatura) Complir, algú, allò a què s’ha compromès de paraula o per escrit.
    8. fer honor a la veritat Respectar la veritat, reconèixer-la, no faltar-hi.
    9. fer honor al (propi) nom Actuar, algú, d’acord amb la fama que té.
    10. fer honor al (propi) país (llinatge, etc.) o fer honor a la (pròpia) família (nissaga, etc.) Ésser, algú, l’orgull del seu país, de la seva família, etc.
    11. fer honor a un (o al) dinar (o sopar) o fer honor a la taula Menjar en abundància en un dinar o sopar, especialment quan hom hi és convidat.
    12. fer un honor (a algú fent alguna cosa) o ésser (alguna cosa) un honor per a (algú) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom accepta amb satisfacció, com a deferència, un obsequi, una visita, etc. Em fareu un honor si accepteu la meva invitació.
    13. gaudir dels honors de (un càrrec) Gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec sense exercir-lo.
    14. honors fúnebres religió Cerimònia que hom celebra per a un difunt.
    15. honors militars ciències militars Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.
    16. tenir a honor Considerar un honor. Tinc a gran honor la vostra visita.
    17. tenir l’honor de (fer una cosa que afecta un altre) o ésser un honor (per a algú de fer una cosa que afecta un altre) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom li fa amb satisfacció alguna cosa. Tinc l’honor d’oferir-vos aquest present.
  3. masculí o femení jocs d’entreteniment Cadascuna de les cartes de valor en alguns jocs de cartes.
  4. femení història i dret català
    1. baronia 2 3.
    2. Immoble o finca.