història

Accessory
Partició sil·làbica: his_tò_ri_a
Etimologia: del ll. historia, i aquest, del gr. historía ‘recerca, indagació; història’, der. de hístōr ‘savi’, i aquest, de la mateixa arrel que el verb oĩda ‘saber’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. història
    1. Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta.
    2. Ciència que s’ocupa de l’estudi d’aquests fets, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions. Filosofia de la història.
  2. Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps. Història de la filosofia, del dret. Història eclesiàstica.
  3. Obra literària que consisteix en una narració o exposició històrica. La història de Tàcit.
    1. Conjunt dels esdeveniments humans o de determinats esdeveniments humans, considerats en llur evolució. El progrés de la humanitat en el curs de la història. Un fet transcendental per a la història de la civilització.
    2. Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura.
    3. Conjunt dels fets esdevinguts en l’existència d’una persona o d’una cosa, en el desenvolupament d’un esdeveniment o d’un afer. Conta’m la teva història. La història de l’empresa és molt accidentada.
    4. per extensió Fet, afer, cas, especialment desagradable, embolicat, etc. No vull sentir parlar més d’aquesta història.
    1. Narració inventada. La història de la Caputxeta Vermella. Sap moltes històries de fantasmes.
    2. [generalment en pl] Ficció, pretext, circumloqui, etc. No em vinguis amb històries.
  4. història clínica medicina Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
  5. història natural obsolet biologia i geologia Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.
    1. haver passat a la història (alguna cosa) Haver deixat d’esdevenir-se o d’ésser usual.
    2. passar a la història [generalment en futur] Expressió, sovint hiperbòlica o irònica, amb què hom indica que algú o alguna cosa mereix el record de la posteritat.