Accessory
Partició sil·làbica: his_tò_ri_a
Etimologia: del ll. historia, i aquest, del gr. historía ‘recerca, indagació; història’, der. de hístōr ‘savi’, i aquest, de la mateixa arrel que el verb oĩda ‘saber’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. historia, i aquest, del gr. historía ‘recerca, indagació; història’, der. de hístōr ‘savi’, i aquest, de la mateixa arrel que el verb oĩda ‘saber’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
història
- Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta.
- Ciència que s’ocupa de l’estudi d’aquests fets, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions. Filosofia de la història.
- Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps. Història de la filosofia, del dret. Història eclesiàstica.
- Obra literària que consisteix en una narració o exposició històrica. La història de Tàcit.
-
- Conjunt dels esdeveniments humans o de determinats esdeveniments humans, considerats en llur evolució. El progrés de la humanitat en el curs de la història. Un fet transcendental per a la història de la civilització.
- Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura.
- Conjunt dels fets esdevinguts en l’existència d’una persona o d’una cosa, en el desenvolupament d’un esdeveniment o d’un afer. Conta’m la teva història. La història de l’empresa és molt accidentada.
- per extensió Fet, afer, cas, especialment desagradable, embolicat, etc. No vull sentir parlar més d’aquesta història.
-
- Narració inventada. La història de la Caputxeta Vermella. Sap moltes històries de fantasmes.
- [generalment en pl] Ficció, pretext, circumloqui, etc. No em vinguis amb històries.
- història clínica medicina Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
- història natural obsolet biologia i geologia Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.
-
- haver passat a la història (alguna cosa) Haver deixat d’esdevenir-se o d’ésser usual.
- passar a la història [generalment en futur] Expressió, sovint hiperbòlica o irònica, amb què hom indica que algú o alguna cosa mereix el record de la posteritat.