■ hipogeu | hipogea

Partició sil·làbica: hi_po_geu
Etimologia: del ll. hypogēum, i aquest, del gr. hypógeion, íd., der. de hypó ‘sota’ i gē͂ ‘terra’ 1a font: s. XX, V. Català
  1. adjectiu ecologia
    1. Que viu o es desenvolupa sota terra. Fauna hipogea. Fongs hipogeus.
    2. bolet hipogeu botànica Bolet que madura sota terra i dispersa les espores amb la intervenció d’animals que el localitzen i se’l mengen.
  2. masculí arquitectura Construcció o excavació subterrània.