■ hieràtic | hieràtica

Partició sil·làbica: hie_rà_tic
Etimologia: del ll. hieratĭcus, i aquest, del gr. hieratikós ‘sacerdotal’, der. de hierós ‘sagrat’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses i usos sagrats; sacerdotal.
    2. escriptura hieràtica escriptura Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els texts religiosos de l’antic Egipte.
  2. figuradament Sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment. L’expressió hieràtica d’una escultura. Actituds, gestos, hieràtics.