■ híbrid | híbrida

Etimologia: del fr. hybride, i aquest, del ll. hýbrida, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu i masculí genètica Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
  2. adjectiu figuradament
    1. Format per elements de diferent origen.
    2. electrònica Dit de l’aparell, circuit, etc., que conté components de diferent tecnologia.
    3. lingüística Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses.
    4. química Dit de l’orbital, del compost, etc., que ha sofert una hibridació.
    5. híbrid de ressonància química Compost que participa de dues o més estructures ressonants.