■ heure

Partició sil·làbica: heu_re
Homòfon: heura
Etimologia: variant de haver1, que suposa una base ll. habĕre, d’on també la forma dial. haure
    verb transitiu
  1. Esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar. No crec que l’hegui, aquesta plaça. Debades vindràs, perquè no m’hauràs. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes. Si en vaig heure d’enhorabones! Vejam si les heus al vol!
  2. heure-se-les Tenir-se-les, disputar-se, barallar-se. Si voleu entrar al jardí, us les haureu amb el gos. Després de cada collita se les havia amb els mitgers. De què se les heuen?