■ hermenèutic | hermenèutica

Partició sil·làbica: her_me_nèu_tic
Etimologia: del gr. hermēneutikós, íd., der. de hermēneús ‘intèrpret’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica.
  2. femení
    1. Art d’interpretar els texts per determinar-ne el significat.
    2. especialment Bíblia Conjunt de normes que cal seguir en la investigació de l’Escriptura.
    3. filosofia Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.