■ heretar

Etimologia: del ll. hereditare, íd., der. de heres, -ēdis ‘hereu’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. dret civil
    1. Succeir en la propietat del patrimoni d’un difunt.
    2. usat absolutament Ha heretat d’un parent llunyà.
    1. Rebre, els descendents, els caràcters congènits de l’espècie, les qualitats, aptituds, etc., dels genitors. Heretà la sensibilitat paterna.
    2. figuradament Heretar una tradició, una cultura.
  3. dret civil Fer hereu algú.