■ herència

Partició sil·làbica: he_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. haerentia ‘coses inherents, pertinences’, pl. del participi pres. de haerēre ‘estar adherit’, que rebé cada vegada més l’influx de hereu, heretar fins a formar-hi pràcticament una mateixa família etimològica 1a font: c. 1340, Muntaner
    femení
  1. dret civil Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
  2. figuradament L’herència de Roma.
  3. genètica Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.