haver1

Accessory
Etimologia: del ll. habēre ‘tenir, posseir’ 1a font: 1100
Body
    verb [l’accepció 1 es conjuga com heure]
  1. transitiu
    1. antigament Tenir.
    2. Heure.
  2. auxiliar Amb el participi passat de qualsevol verb, constitueix els temps composts que denoten que l’acció expressada pel verb principal és completament acomplerta o perfeta en el moment indicat pel verb auxiliar. S’ho han menjat tot. Ha fet sol, s’ha ennuvolat i ha plogut.
  3. auxiliar [pr ind sing 1 he o haig] Amb la preposició de i l’infinitiu de qualsevol verb, constitueix els temps composts que denoten la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada pel verb principal. Tant si vols com si no vols has d’anar-hi. De tant córrer han d’acabar rebentats. Si en traieu del dipòsit més que no n’hi raja, per força l’heu d’acabar buidant.
  4. impersonal [acompanyat de l’adverbi hi]
    1. Existir, ésser, trobar-se, acomplir-se. Hi ha gent que cantant desafina. Ja hi ha a la venda el segon fascicle. De Barcelona a Tarragona hi ha cent quilòmetres.
    2. [amb el subjecte sobreentès representat pel pronom en] N’hi ha que diuen que sí i n’hi ha que diuen que no. No n’hi ha ni per a començar. No n’hi ha per a tant.
    3. d’on no n’hi ha, no en raja (o no en pot rajar) locució verbal Refrany que significa que és inútil esperar resultats d’una persona o cosa que no té enteniment ni mitjans per a produir-los.
    4. haver-n’hi per a Haver-hi motiu suficient per a una reacció, ésser cosa justificada. N’hi ha per a tirar el barret al foc. N’hi ha per a llogar-hi cadires.
    5. haver-n’hi per a donar i per a vendre Haver-n’hi, d’una cosa, en abundància.
  5. impersonal
    1. En certes expressions temporals fossilitzades, fer, acomplir-se, una quantitat de temps. Temps ha que no l’hem vist. Dies ha que rodava pel bosc.
    2. [acompanyat de l’adverbi hi] Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem.


  6. Vegeu també:
    haver2